Conclusions de l’acte públic “Ens hi juguem el futur. Sí al futur de les empreses i dels treballadors i treballadores de Tarragona”

Recordem que l’acte conjunt s’iniciarà amb la salutació del rector de la URV, Josep Anton Ferré, i continuarà amb una taula rodona que analitzarà les tres principals problemàtiques que amenacen el futur industrial de Tarragona i la seva resposta, amb les intervencions de Josep M. Rovira, secretari general de l’associació internacional FERRMED, defensora del corredor mediterrani; el president de la fundació ICIL, referent en el sector de la logística, Ignasi Sayol; i l’empresari i enginyer industrial especialista en energia, Joan Vila, que estaran moderats pel periodista Òliver Márquez.

Al final de l’acte es llegiran aquestes conclusions a càrrec d’Òscar Hijosa, membre de l’equip directiu mundial de la Jove Cambra Internacional (JCI), que inclouran una apel·lació al conjunt de la ciutadania tarragonina.

CONCLUSIONS

Ens hi juguem el futur. El nostre i el dels nostres fills.

En els darrers temps sentim més i més veus que ens alerten que, malgrat els permanents esforços d’empresaris i treballadors tarragonins per ser competitius, el nostre futur industrial es veu amenaçat per tres greus problemes que fa anys que els tenim, que els patim, però que continuen sense resposta per part de qui té a les seves mans poder donar-hi solució. 

Són tres grans frens al futur dels nostres sectors productius. Tres frens per poder ser més competitius, per internacionalitzar més la nostra economia i per incrementant les nostres exportacions. A l’economia global, no poder avançar avui, vol dir retrocedir demà.

El primer problema, ja històric, és la manca del corredor mediterrani; poder comptar amb una connexió ferroviària d’ample europeu que ens connecti amb Europa, per garantir que, juntament amb el Port de Tarragona, les nostres indústries, des de les agroalimentàries a les manufactureres, siguin més competitives.

El segon problema per a la nostra indústria és l’alt cost de l’energia elèctrica, que situa artificialment alt, massa alt, el preu que paguen les nostres empreses, i també les nostres famílies. Un preu molt més elevat que països europeus amb els quals competim: des d’Alemanya a Gran Bretanya, passant per França. Un cost que no correspon a la dinàmica de preus de mercat sinó a decisions que responen a interessos molt llunyans geogràficament i econòmicament als nostres que té a veure amb la política industrial.

I el tercer problema és també d’infraestructures de transport, en aquest cas per carretera, i que també ve de lluny. A la paràlisi en les obres de vies estratègiques com l’A27, se li suma l’injustificable col·lapse de la N340 en tota la demarcació, de les Terres de l’Ebre al Penedès, al qual cal sumar-hi la llarga, lamentable i trista llista d’accidents.

No tenim les infraestructures de transport que ens corresponen, i hem de pagar un cost de l’energia elèctrica molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea.

El sector químic serà una de les indústries que més creixerà en les properes dècades a tot el món, però els països que se’n beneficiaran d’aquest creixement seran només els que esdevinguin més competitius avui. Tarragona és al bell mig d’una zona estratègica per continuar sent el principal pol industrial químic del sud del Mediterrani, i per poder mantenir, i fins i tot augmentar, els 35.000 llocs de treball directes i indirectes que genera. Una ocupació qualificada i estable, que arriba al 95% de contractació indefinida. Una indústria, a més, que al seu voltant genera progrés, com el que suposa tot l’entorn de coneixement que s’ha desenvolupat a Tarragona, i que ha portat a tenir una Universitat i uns centres de formació, recerca i investigació pioners arreu del món. I una indústria que incentiva els altres sectors productius que conviuen amb ella, que genera el 60% dels moviments del Port de Tarragona, i  que té relació amb 1 de cada 3 llocs de treball dels municipis on està implantada.

Aquest pol industrial de primer nivell és i serà fort només si les empreses que l’integren poden millorar la seva competitivitat de costos de fabricació i transport, com passa amb la resta dels nostres sectors productius.

Malgrat l’esforç col·lectiu dels agents econòmics i socials, l’actual situació laboral de les comarques tarragonines és molt lluny, massa, de ser satisfactòria. La creació d’ocupació és molt lenta i el percentatge de persones aturades és gairebé 4 punts més alta que la mitjana catalana. Tots tenim molt clar que amb la sortida de la crisi no n’hi haurà prou. Si aquest és el present, si volem garantir el futur industrial de Tarragona, cal solucionar i aviat els greus problemes que amenacen la nostra competitivitat.

De la mà d’experts i especialistes en logística, energia i transport ferroviari hem analitzat aquests grans problemes que patim de fa massa anys, i que amenacen el futur de moltes empreses i de milers de llocs de treball. Una anàlisi que assenyala com a causa de la priorització d’unes inversions que no responen a valors com la eficiència del diner públic o l’impuls de l’activitat empresarial. Només des d’una visió aliena a les nostres necessitats i al nostre territori, s’explica com les grans inversions i decisions industrials han anat a finançar, des de fa molts anys, autovies sense vehicles, costosíssimes línies d’AVE sense passatgers, o polítiques de preus de l’energia elèctrica que són incompatibles amb una economia competitiva.

Per això no tenim —ni està en perspectiva quan el podríem tenir— el corredor mediterrani. Per això tampoc tenim una xarxa viària que ens connecti de manera segura i competitiva, evitant col·lapses i sinistralitat. Per això patim un cost de l’energia que no ens deixa competir de tu a tu amb països com Alemanya, França o Gran Bretanya, i que perjudica les empreses i les famílies. Perjudica tothom.

Però no ens hem reunit avui per lamentar-nos. No som aquí per queixar-nos. L’època dels memorials de greuges i de les reclamacions als successius governs de l’Estat, ja s’ha esgotat per la reiterada i demostrada manca de resultats positius. No ens lamentem més perquè no ens escoltin. Passem-ne pàgina i treballem tots plegats per construir un futur on garantim els actuals i els futurs llocs de treball, que n’han de ser més i millor qualificats. Superem l’època de la queixa i fem possible una Tarragona més competitiva dins Europa, una Tarragona on fructifiqui la creació de treball i el progrés social i econòmic.

Ja no ens lamentem més. Ben al contrari. L’acte d’avui és un acte de compromís i confiança en el nostre futur, si tothom el defensa coordinadament, aplegats. Per això fem una crida al conjunt de la societat civil tarragonina, a les seves organitzacions, entitats i associacions, a totes les persones que viuen i treballen a Tarragona a fer pinya, des de demà mateix, per poder assolir les solucions a aquests problemes que tenim aquí. I per assolir-ho aviat. Per superar uns problemes que compartim amb la resta del país i pels quals, des de Tarragona, podem donar –hem de donar– un nou i decisiu pas endavant. Un pas col·lectiu on tots siguem protagonistes en aconseguir les solucions als greus problemes que ens amenacen.

Treballadors, professionals, empresaris, directius… ciutadanes i ciutadans de Tarragona: tots som necessaris, tothom és imprescindible per donar força a aquesta unitat cívica que ha de fer possible que en els propers anys aquests problemes siguin cosa del passat, i afrontem els reptes amb les eines necessàries per ser competitius i per crear nous llocs de treball estables i de qualitat. Una unitat cívica que ja hem començat a construir les organitzacions i entitats convocants de l’acte d’aquest vespre.

Avui donem un primer pas. Demà i en les properes setmanes preparem-ne el segon. Serem més i amb més força.

Sí al futur de les empreses i dels treballadors i treballadores de Tarragona. Sí al nostre futur!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *